Benvinguts!
Sóc una noia castellanoparlant i esctic estudiant el Català.
En aquest bloc posaré textos que han sigut escrits per mi; originàriament en Castellà i després traduïts al Català per mi també; així que aquí llegireu les meves traduccions.
Salutacions per a tothom!!

dimarts, 31 de desembre del 2013

Balanç del Dos Mil Tretze

Sembla que va ser ahir quan estàvem fent el balanç del dos mil dotze i disposant-ens per a rebre al dos mil tretxe, i ja s'ha anat l'any. Un altre més.

Un any en el qual tots hem crescut i madurat una mica més, en el qual ens hen fixat objetius; alguns complits, i altres no. Però per això continúen passant els anys; per a complir tot allò que volem i que no hem pogut aconsehuir abans.

Dos mil tretze ha sigut un any com tots:
Carregat de tota mena d'emocions i anècdotes.
Amb les seves coses positives i les seves coses dolentes; però com sempre i en les ments positivas, sempre el bo té més pes i és el que val la pena plasmar per a que es quedi al record.
El dolent és millor oblidar-ho i descartar-ho.
Ens queden amb el bo i centrant-nos a les coses més significatives.

He viatjat a la Península dues vegades.
En ambdues, he estat amb familiars als que veig poc, m`he vist en persona amb amics amb els quals fins el moment i a causa de la distància, nom.es tenia contacte a través d'Internet; i també he conegut a un munt d'excel·lents persones més.
M'alegro de que tots m'haguin acompanyat en part del meu pas per aquest any que ja deixem darrère.

El segon dels meus viatjes va consistir a un somni complit; doncs feia molt anys que volía anar a Barcelona; i per a aquest estiu m'ho vaig proposar i ho vaig aconseguir; és el que més il·lusió em va fer des del minut cero.
Em va encantar i màgradaria tornar.
Endemés, aquest viatge em va servir per a prendre una decisió. Fa dos anys que vull anarme'n a viure a la Península perquè no em sento a gust a Lanzarote; però dubtava entre Madrid o Barcelona. 

Ja tinc clar que és a Barcelona on vull estar. 
Al primer viatge, el retorn em va fer sentir especialment trista, així em vaig adonar, aquest any, que la meva decisió de viure a la Peninsula és realment ferma.

Aquest any vaig aconseguir unes fotos dels meus grups del col·legi; que havia perdut i havia estat molt temps intentant recuperar. Les vaig pujar a Facebook i en fer-ho, vaig poder posar-me de nou en contacte amb gairebé tota la meva classe de quan estava al Parvulari i l'escola Primària; doncs el pocs companys als que jo ja havía localitzat, van etiquetar als altres. 

He continuat amb la meva recerca de treball; encara sense èxit, però amb la diferència de que una amiha m'està ajudant moltíssim; i això sempre s'agraeix. Ademés, he fet el curs de "Seguretat Alimentària i Manipulació d'Aliments"; el que m'obre portes a més possibilitats de trobar quelcom.

Aixì, del dos mil catorze espero sobre tot que aconseguim treball tots aquells que no tinguem la sort de tenir un.
I que continuem avançant en la vida i lluitant pels nostres somnis i propòsits.
El meu propòsit principal és trobar treball; només quan hagi aconseguit això, podré complir els meus somnis i projéctes futurs; que són dos: Treure'm el carnet de conduir i mudar-me a viure a la Península.

A veure si els properes festes; o si no les següents, pugui celebrar-les ja allí!
Ens veiem al Dos Mil Catorze; amb els millors desigs per a tots.
Feliç Any Nou!!

Grácies al meu cosí Daniel per corregir-me els errors d'aquest text.





dilluns, 27 de maig del 2013

Per Molts Anys, Daniel


Avui fa anys una persona molt important per a mi. Viu lluny, i encara que ens veiem poc, és el meu cosí preferit.
He tingut l'ocasió de veure-ho els dos estius passats a Casavieja; coincidint ambdós les vacances allí a casa de la nostra tia, però aquest estiu jo aniré a Barcelona, em quedaré a casa seva i anirem tots junt a Casavieja. Seràn les meves millors vacances!!

Avui, en Daniel fa quinze anys i vull desitjar-li tot el millor avui i sempre; doncs cada any que es fa, no torna a repetir-se.

Felicitats, Daniel. Ja ets un any més gran, però no solament això.També, ja ets un any més maco.
M'alegro de que siguis el meu cosí i d'haver-te pogut veure l'estiu passat i l'anterior, després d'un munt  d'anys sense veure-ns. Sempre seràs el meu cosí preferit.
Passa-ho molt bé al teu dia, i que facis milers d'anys més.
Un peto i una abraçada molt grans, der la teva cosina que t'estima molt.

Pe Molts Anys!!

I recorda: Ens veiem aquest estiu a Arenys!!
Falten quaranta dias!! :D


dijous, 31 de gener del 2013

Història del meu primer amor

Hi ha gent que diu que el primer amor mai s'oblida; i penso firmement que aquesta frase és molt certa; doncs he viscut una història que, deu anys endarrere, no he oblidat.

El trenta-un de gener de dos mil tres vaig començar una relació amb qui va ser el meu primer nòvio. Erem amics i la veritat és que portaba dos anys enamorada d'ell però no m'havia atrevit a dir res; ni a ell ni a ningú.
I així fou com, finalment, va començar la nostra relació: Un dia al esbarjo de l'institut no puguí aguantar-me més i li diguí a una amiga que el Diego m'agradava.
Ella va anar corrent darrere d'ell i s'ho va dir; però pel moment no va passar més res perquè ja sàcabava l'esbarjo i ens anàvem cadascún a la nostra classe.
La meva sorpresa va ser a l'hora de la sortida; quan vaig veure al Diego esperant-me a la porta de l'institut. Ens asseiem junts al autobús (Quelcom que mai abans haviem fet) i vam anar parlant; així, li diguí jo mateixa el que ja l`havia dit la nostra amiga, i ell va respondre que ell sentia el mateix per mi però no s'atrevia a dir-me-ho.
Si no haguera trencat el meu silenci, això no hauria passat; aixì que, gràcies Laura!!

Però desprès de cinc mesos, ell hagué d'anar-se a Galicia amb la seva famìlia; aquest va ser el fet pel qual haguérem de deixar la relació. Ja que anàvem a estar lluny i no ens anàvem a veure més, era millor per a ambdós que cadascún refés la seva vida.
Per aixó, tampoc no mantiguérem molt el contacte; encara que un dia tinguí notícies seves però en acabat vam perdre totalment el contacte; crec que fou a causa de que els dos vam canviar de mòvil al mateix temps i no poguérem donar-nos els números nous.
Amb la pèrdua del contacte, també li vaig perdre la pista; doncs només tenia el seu telèfon i més res; ni la seva nova adreça ni tan sols a quina part de Galicia s'està.
Per això encara que he preguntat a tots els nostres posibles coneguts i he difós, als inicis de la meva cerca, un e-mail amb l'hostòria i l'informació que sé, ningú ha sabut dir-me res.
I encara que ara, ajudant-me de les noves tecnologies li he cercat per totes les xarxas socials, tampoc no està; jo escric el seu nom i els seus cognoms i no ho trobo; així que actualment l'únic que sé és això: el seu nom, cognoms, aniversari, que s'està a Galicia, i la nostra història.

Podré algun dia saber quelcom d'ell?
M'agradaria recuperar el contacte i saber com li va tot, si ja rebéu la seva vida, parlar i recordar les nostres coses... En fi, una amistat. 

dimarts, 1 de gener del 2013

Balanç del 2012

Ja gairebé s'acaba l'any, i tots o quasi tots fem un balanç del bo i el dolent q'hem experimentat durant aquests tres-cents seixanta i cinc dies (o tres-cents seixanta i sis cada quatre anys)

El dos mil dotze ha sigut per a mi un any esplèndid; un any al qui ha hagut de tot un poc.
Aquest any vaig descobrir que hi ha molta gent que, com a mi, els agraden els llocs abandonats; un gust que tinc des sempre però que m'ho tenia guardat perquè no sabia que era una afició tan estesa que s'ha comentat àdhuc a mitjans de comunicació; així que jo també vaig començar aquest any a dedicar-me a l'exploració.
Gràcies a aquesta afició, he conegut a un munt de gent fantàstica; pel moment només virtualment per motius de distància, però amb els qui he parlat m'han caigut bé i m'agradaria fer el pas de conèixer-els en persona algun dia; doncs malgrat no haver-els vist mai cara a cara, sint que és gent que val la pena; a través de la distància també es pot congeniar i agafar-li afecte a la gent.

També ha hagut alguna q'altra discussió amb la família; però això és part de la convivència i al final ens arreglem de seguida.
Vaig tenir també un amor, q'al final es va acabar d'una forma no molt bona; però al final parlant tot se resol; i precisament a hores d'ara nadalenques ha succeït q'hem parlat de nou i he recuperat la seva amistat; el que per a mi ha sigut molt valuós; m'ho vaig prendre com un bon regal i aqueixa nit em vaig dormir força contenta. Hem d'oblidar els rancors i quedar-se amb els bons moments!
Ja que foren molts anys previs d'amistat i era una pena haver acabat tan mal per pocos mesos de relació.
És bo mantenir l'amistat!

He fet un viatge fantàstic a la península que m'agradaria repetir; en el qual fiu moltes rutes; q'això és el que m'agrada:Voltar, voltar, i voltar; i veure nous llocs.
Endemés, allà vaig veure per primera vegada el cotxe de Google Maps.
A part d'haver vist a familiars que tinc per allà i als que veig amb molt poca freqüència (Una vegada a l'any o menys; ja q'alguns anys no puc viatjar)

En fi, que generalment ha sigut un any fabulós; clar que a la vida tots tenim daltabaixos, i als moments de davallada ho donem tot per perdut i tots en algun moment hem tingut ganes de manar-ho tot a la merda i desaparèixer, però no; no es pot anar sempre aixì per la vida; hem de ser positius i quedar-se amb les coses bones.
Aixì que amb alegria li dic adéu al dos mil dotze i rebo el nou any esperant que vingui carregat de tantes coses bones com aquest que ja s'ens marxa,

Feliç dos mil tretze per a tothom!!