Història del meu primer amor

Hi ha gent que diu que el primer amor mai s'oblida; i penso firmement que aquesta frase és molt certa; doncs he viscut una història que, deu anys endarrere, no he oblidat.

El trenta-un de gener de dos mil tres vaig començar una relació amb qui va ser el meu primer nòvio. Erem amics i la veritat és que portaba dos anys enamorada d'ell però no m'havia atrevit a dir res; ni a ell ni a ningú.
I així fou com, finalment, va començar la nostra relació: Un dia al esbarjo de l'institut no puguí aguantar-me més i li diguí a una amiga que el Diego m'agradava.
Ella va anar corrent darrere d'ell i s'ho va dir; però pel moment no va passar més res perquè ja sàcabava l'esbarjo i ens anàvem cadascún a la nostra classe.
La meva sorpresa va ser a l'hora de la sortida; quan vaig veure al Diego esperant-me a la porta de l'institut. Ens asseiem junts al autobús (Quelcom que mai abans haviem fet) i vam anar parlant; així, li diguí jo mateixa el que ja l`havia dit la nostra amiga, i ell va respondre que ell sentia el mateix per mi però no s'atrevia a dir-me-ho.
Si no haguera trencat el meu silenci, això no hauria passat; aixì que, gràcies Laura!!

Però desprès de cinc mesos, ell hagué d'anar-se a Galicia amb la seva famìlia; aquest va ser el fet pel qual haguérem de deixar la relació. Ja que anàvem a estar lluny i no ens anàvem a veure més, era millor per a ambdós que cadascún refés la seva vida.
Per aixó, tampoc no mantiguérem molt el contacte; encara que un dia tinguí notícies seves però en acabat vam perdre totalment el contacte; crec que fou a causa de que els dos vam canviar de mòvil al mateix temps i no poguérem donar-nos els números nous.
Amb la pèrdua del contacte, també li vaig perdre la pista; doncs només tenia el seu telèfon i més res; ni la seva nova adreça ni tan sols a quina part de Galicia s'està.
Per això encara que he preguntat a tots els nostres posibles coneguts i he difós, als inicis de la meva cerca, un e-mail amb l'hostòria i l'informació que sé, ningú ha sabut dir-me res.
I encara que ara, ajudant-me de les noves tecnologies li he cercat per totes les xarxas socials, tampoc no està; jo escric el seu nom i els seus cognoms i no ho trobo; així que actualment l'únic que sé és això: el seu nom, cognoms, aniversari, que s'està a Galicia, i la nostra història.

Podré algun dia saber quelcom d'ell?
M'agradaria recuperar el contacte i saber com li va tot, si ja rebéu la seva vida, parlar i recordar les nostres coses... En fi, una amistat. 

Balanç del 2012

Ja gairebé s'acaba l'any, i tots o quasi tots fem un balanç del bo i el dolent q'hem experimentat durant aquests tres-cents seixanta i cinc dies (o tres-cents seixanta i sis cada quatre anys)

El dos mil dotze ha sigut per a mi un any esplèndid; un any al qui ha hagut de tot un poc.

Aquest any vaig descobrir que hi ha molta gent que, com a mi, els agraden els llocs abandonats; un gust que tinc des sempre però que m'ho tenia guardat perquè no sabia que era una afició tan estesa que s'ha comentat àdhuc a mitjans de comunicació; així que jo també vaig començar aquest any a dedicar-me a l'exploració.

Gràcies a aquesta afició, he conegut a un munt de gent fantàstica; pel moment només virtualment per motius de distància, però amb els qui he parlat m'han caigut bé i m'agradaria fer el pas de conèixer-els en persona algun dia; doncs malgrat no haver-els vist mai cara a cara, sint que és gent que val la pena; a través de la distància també es pot congeniar i agafar-li afecte a la gent.

També ha hagut alguna q'altra discussió amb la família; però això és part de la convivència i al final ens arreglem de seguida.

Vaig tenir també un amor, q'al final es va acabar d'una forma no molt bona; però al final parlant tot se resol; i precisament a hores d'ara nadalenques ha succeït q'hem parlat de nou i he recuperat la seva amistat; el que per a mi ha sigut molt valuós; m'ho vaig prendre com un bon regal i aqueixa nit em vaig dormir força contenta. Hem d'oblidar els rancors i quedar-se amb els bons moments!

Ja que foren molts anys previs d'amistat i era una pena haver acabat tan mal per pocos mesos de relació.

És bo mantenir l'amistat!

He fet un viatge fantàstic a la península que m'agradaria repetir; en el qual fiu moltes rutes; q'això és el que m'agrada:Voltar, voltar, i voltar; i veure nous llocs.

Endemés, allà vaig veure per primera vegada el cotxe de Google Maps.

A part d'haver vist a familiars que tinc per allà i als que veig amb molt poca freqüència (Una vegada a l'any o menys; ja q'alguns anys no puc viatjar)

En fi, que generalment ha sigut un any fabulós; clar que a la vida tots tenim daltabaixos, i als moments de davallada ho donem tot per perdut i tots en algun moment hem tingut ganes de manar-ho tot a la merda i desaparèixer, però no; no es pot anar sempre aixì per la vida; hem de ser positius i quedar-se amb les coses bones.

Aixì que amb alegria li dic adéu al dos mil dotze i rebo el nou any esperant que vingui carregat de tantes coses bones com aquest que ja s'ens marxa,

Feliç dos mil tretze per a tothom!!